Musicology Commons^™

Lliçons Magistrals, Antoni Pizà

Publications and Research

No seria pianista. Jo no arribaria mai a ser pianista. L’epifania va començar a cristal·litzar poc després d’haver arribat a Salzburg el 1982 amb intencions d’estudiar-hi piano. Com el narrador de la novel·la de Thomas Bernhard Der Untergeher (si es vol, el fracassat o el mediocre), jo havia quedat psicològicament gelat per la presència d’alguns dels millors pianistes del món. En poc temps, i sense capacitat de digerir-ho —tenia vint anys escassos—, havia vist i sentit en viu Alfred Brendel, Maurizio Pollini, Claudio Arrau i Bruno Leonardo Gelber, entre altres.

The Querelle Des Clés: An Episode In Francisco Frontera De Valldemosa's Exuberant Life, Antoni Pizà

Publications and Research

In 1858, Francisco Frontera de Valldemosa published a peculiar music theory treatise in Madrid under the title Equinotación ó Nuevo sistema musical de llaves. It has two parts. The first (pp. 11-20) is an explanation of the invention (namely, the reduction of all clefs to only three) detailing the perceived actual need for it (that is, most clefs are unnecessary, and they impede or delay the creativity of the avid music learner). The second part (new pagination, pp. 2-83) is a curious anthology of music in many genres and styles. On the left page of each spread, there is a …

L'Amic Mallorquí De Rossini, Antoni Pizà, Maria L. Martínez

Publications and Research

En tot cas, avui en dia, a pesar d'haver compost molta música, Frontera és recordat —si és que és recordat— per haver estat l'artífex de la política musical de la Casa Reial i, possiblement, com tots aquests regals atesten, per la seva estreta relació amb Rossini —i amb la Reina, és clar.

Berlín Era Una Festa: Capllonch Vist Pels Seus Contemporanis A Alemanya, Antoni Pizà

Publications and Research

A principis del segle XX, Berlín i París eren, segons Joaquim Nin Castellanos, ciutats “a l’avantguarda dels països musicals”. Segons ell, les institucions culturals alemanyes eren admirables per la seva solidesa, però entenia i es resignava a acceptar que el futur de les arts passava per París. “París o Berlín?”, es devien demanar aleshores elsjoves artistes amb aspiracions mentre preparaven l’imprescindible viatge a l’estranger per conèixer aquesta “avantguarda”.

Mallorca: Centers For Musical Historical Research, Antoni Pizà, Joan Parets I Serra

Publications and Research

Majorque, la plus grande des îles Baléares, a une riche histoire musicale. Depuis plus de dix ans, le Centre de documentation musicale historique local a entrepris de recueillir, conserver et propager le patrimoine historique et musical des îles Baléares. L'article retrace l'historique de la recherche dans la région et donne un aperçu des collections et des activités du Centre, qui incluent des publications, des colloques réguliers et des rencontres scientifiques.

Mallorca, eine der größten Inseln der Balearen, hat eine reiche Musikgeschichte. Seit zehn Jahren ist das lokale Zentrum für historische Musikdokumentation dabei, das historische und musikalische Erbe der Balearen zu …

The "Llibre De Franqueses I Privilegis Del Regne De Mallorca": A Source Of Music Iconography, Antoni Pizà, Ramon Rosselló

Publications and Research

The Arxiu del Regne de Mallorca of Palma de Mallorca, Spain, holds numerous collections of manuscripts that have been assembled at random regardless of their unity in subject or time period. The codices kept at the Arxiu comprise many different types of documents whose provenance and compilation history is yet to be determined. One of the most valuable among these codices is the Llibre de franqueses i privilegis del Regne de Mallorca (Codex 1), also known as Códice de los Reyes.