Open Access. Powered by Scholars. Published by Universities.®
- Discipline
Articles 1 - 6 of 6
Full-Text Articles in Musicology
The Double Silence: Reflections On Music And Musicians, Antoni Pizà
The Double Silence: Reflections On Music And Musicians, Antoni Pizà
Publications and Research
A translation of EL DOBLE SILENCI, published in Catalan in 2003. The book is a compilation of essays originally published in Diario de Mallorca (2000-2003).
Etcètera Ii: Notes Sobre Música, Art I Literatura (2020-2022), Antoni Pizà
Etcètera Ii: Notes Sobre Música, Art I Literatura (2020-2022), Antoni Pizà
Publications and Research
A compilation of essays on music, the arts, and literature previously published in Bellver, the arts section of Diario de Mallorca (2020-2022). This is the second part of ETCETERA.
Més Enllà Dels Tòpics D’Espanya. Tete Montoliu En Context, Antoni Pizà
Més Enllà Dels Tòpics D’Espanya. Tete Montoliu En Context, Antoni Pizà
Publications and Research
Benjamin Fraser, professor de la Universitat d’Arizona, publica Beyond Sketches of Spain, una biografia del jazzman Tete Montoliu, la identitat del qual s’explora a través d’una sèrie de prismes culturals com la ciutat, la catalanitat i la discapacitat.
Qui Té Por Dels ‘Rosalía Studies’? Guia De Perplexos, Antoni Pizà
Qui Té Por Dels ‘Rosalía Studies’? Guia De Perplexos, Antoni Pizà
Publications and Research
Molt a principis dels anys noranta del segle XX, quan jo començava a veure la possibilitat de doctorar-me, la musicologia era, si se’m permet una caricatura, una disciplina de capellans i arxivers. A l’Estat Espanyol, per exemple, la carrera oficial encara no existia, si bé hi havia estudis i tesis a algunes escoles de doctorat de filologia o història de l’art. El mot «musicologia», de fet, ni tan sols era acceptat o pràcticament acabava d’entrar en alguns diccionaris prescriptius. Sense estudis reglats, els aspirants a musicòlegs emulaven la feina, la metodologia i les temàtiques dels seus mestres.
Lliçons Magistrals, Antoni Pizà
Lliçons Magistrals, Antoni Pizà
Publications and Research
No seria pianista. Jo no arribaria mai a ser pianista. L’epifania va començar a cristal·litzar poc després d’haver arribat a Salzburg el 1982 amb intencions d’estudiar-hi piano. Com el narrador de la novel·la de Thomas Bernhard Der Untergeher (si es vol, el fracassat o el mediocre), jo havia quedat psicològicament gelat per la presència d’alguns dels millors pianistes del món. En poc temps, i sense capacitat de digerir-ho —tenia vint anys escassos—, havia vist i sentit en viu Alfred Brendel, Maurizio Pollini, Claudio Arrau i Bruno Leonardo Gelber, entre altres.
La Ricarda, Mestres Quadreny I L'Experimentalisme Musical Català Dels Anys Seixanta: De Com L’Arquitectura Va Esdevenir Música I La Música, Arquitectura, Antoni Pizà
Publications and Research
Eren uns temps magnífics per a la creació: els concerts semblaven obres de teatre i les obres de teatre, concerts. Els músics feien d’actors i aquests havien de fer de músics. I la distinció entre el públic i els intèrprets també es diluïa, si és que no s’eliminava del tot. Els semiòlegs —o són semiòtics?— havien explicat que en tot acte comunicatiu hi havia un emissor, un missatge i un receptor; i precisament d’això es tractava, d’eliminar aquestes distincions. Ah, i en molts casos, tampoc no hi havia escenari, ni sala de concerts.