Open Access. Powered by Scholars. Published by Universities.®
Articles 1 - 5 of 5
Full-Text Articles in Musicology
Etcètera Ii: Notes Sobre Música, Art I Literatura (2020-2022), Antoni Pizà
Etcètera Ii: Notes Sobre Música, Art I Literatura (2020-2022), Antoni Pizà
Publications and Research
A compilation of essays on music, the arts, and literature previously published in Bellver, the arts section of Diario de Mallorca (2020-2022). This is the second part of ETCETERA.
The Double Silence: Reflections On Music And Musicians, Antoni Pizà
The Double Silence: Reflections On Music And Musicians, Antoni Pizà
Publications and Research
A translation of EL DOBLE SILENCI, published in Catalan in 2003. The book is a compilation of essays originally published in Diario de Mallorca (2000-2003).
Qui Té Por Dels ‘Rosalía Studies’? Guia De Perplexos, Antoni Pizà
Qui Té Por Dels ‘Rosalía Studies’? Guia De Perplexos, Antoni Pizà
Publications and Research
Molt a principis dels anys noranta del segle XX, quan jo començava a veure la possibilitat de doctorar-me, la musicologia era, si se’m permet una caricatura, una disciplina de capellans i arxivers. A l’Estat Espanyol, per exemple, la carrera oficial encara no existia, si bé hi havia estudis i tesis a algunes escoles de doctorat de filologia o història de l’art. El mot «musicologia», de fet, ni tan sols era acceptat o pràcticament acabava d’entrar en alguns diccionaris prescriptius. Sense estudis reglats, els aspirants a musicòlegs emulaven la feina, la metodologia i les temàtiques dels seus mestres.
Lliçons Magistrals, Antoni Pizà
Lliçons Magistrals, Antoni Pizà
Publications and Research
No seria pianista. Jo no arribaria mai a ser pianista. L’epifania va començar a cristal·litzar poc després d’haver arribat a Salzburg el 1982 amb intencions d’estudiar-hi piano. Com el narrador de la novel·la de Thomas Bernhard Der Untergeher (si es vol, el fracassat o el mediocre), jo havia quedat psicològicament gelat per la presència d’alguns dels millors pianistes del món. En poc temps, i sense capacitat de digerir-ho —tenia vint anys escassos—, havia vist i sentit en viu Alfred Brendel, Maurizio Pollini, Claudio Arrau i Bruno Leonardo Gelber, entre altres.
La Ricarda, Mestres Quadreny I L'Experimentalisme Musical Català Dels Anys Seixanta: De Com L’Arquitectura Va Esdevenir Música I La Música, Arquitectura, Antoni Pizà
Publications and Research
Eren uns temps magnífics per a la creació: els concerts semblaven obres de teatre i les obres de teatre, concerts. Els músics feien d’actors i aquests havien de fer de músics. I la distinció entre el públic i els intèrprets també es diluïa, si és que no s’eliminava del tot. Els semiòlegs —o són semiòtics?— havien explicat que en tot acte comunicatiu hi havia un emissor, un missatge i un receptor; i precisament d’això es tractava, d’eliminar aquestes distincions. Ah, i en molts casos, tampoc no hi havia escenari, ni sala de concerts.