Open Access. Powered by Scholars. Published by Universities.®

Ethnomusicology Commons

Open Access. Powered by Scholars. Published by Universities.®

Articles 1 - 4 of 4

Full-Text Articles in Ethnomusicology

The Double Silence: Reflections On Music And Musicians, Antoni Pizà Dec 2022

The Double Silence: Reflections On Music And Musicians, Antoni Pizà

Publications and Research

A translation of EL DOBLE SILENCI, published in Catalan in 2003. The book is a compilation of essays originally published in Diario de Mallorca (2000-2003).


Etcètera Ii: Notes Sobre Música, Art I Literatura (2020-2022), Antoni Pizà Dec 2022

Etcètera Ii: Notes Sobre Música, Art I Literatura (2020-2022), Antoni Pizà

Publications and Research

A compilation of essays on music, the arts, and literature previously published in Bellver, the arts section of Diario de Mallorca (2020-2022). This is the second part of ETCETERA.


Rupturismes: Art Sonor A Mallorca, Un Poc De Context, Antoni Pizà Sep 2022

Rupturismes: Art Sonor A Mallorca, Un Poc De Context, Antoni Pizà

Publications and Research

Antoni Caimari (1943-2021), com sap tothom, no era un músic com els altres; i tampoc no ho volia ser. Encapçalava els títols de les seves obres musicals amb les inicials EB o «esbós» (com altres compositors les inicien amb Op.) per donar una idea que no tenien res a veure amb les composicions tancades i immanents dels mestres del passat. Aquests EBs no tenien partitura perquè, com va dir Llorenç Barber, un altre compositor donat als aforismes, estaven alliberats de la tirania de la «partiturocràcia».


Lliçons Magistrals, Antoni Pizà Jun 2022

Lliçons Magistrals, Antoni Pizà

Publications and Research

No seria pianista. Jo no arribaria mai a ser pianista. L’epifania va començar a cristal·litzar poc després d’haver arribat a Salzburg el 1982 amb intencions d’estudiar-hi piano. Com el narrador de la novel·la de Thomas Bernhard Der Untergeher (si es vol, el fracassat o el mediocre), jo havia quedat psicològicament gelat per la presència d’alguns dels millors pianistes del món. En poc temps, i sense capacitat de digerir-ho —tenia vint anys escassos—, havia vist i sentit en viu Alfred Brendel, Maurizio Pollini, Claudio Arrau i Bruno Leonardo Gelber, entre altres.