Arts and Humanities Commons^™

Rodrigo García's Ruins, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Haunted by the spirits of the avant-garde, the work of Rodrigo García embraces a hybrid theatrical language that is at once profoundly rooted in the aesthetic tendencies of performance, installation art, and text-based drama. García, a playwright, director, designer, and video and installation artist of Spanish nationality, was born in Buenos Aires in 1964. Since the mid-1980s, he has lived in Madrid, a city that has served as a laboratory for his company La Carnicería, which he founded in 1989. A runner-up for the Marqués de Bradomín Prize on two consecutive occasions (for Reloj and Macbeth-lmágenes), García has staged his …

El Jardín De Las Delicias: Visiones Del Pánico Y Del Barroco En El Teatro De Arrabal, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Entrar en el universo de Fernando Arrabal es lanzarse súbitamente dentro de un mundo interior y onírico donde nada es seguro y todo está permitido. Aunque el espectador actual sería capaz de encontrar en las obras teatrales de Arrabal metáforas que hacen alusión a ciertas situaciones sociopolíticas de la historia reciente (sobre todo, de la España autoritaria del siglo XX), si uno las contempla según la forma de libre interpretación que el mismo autor propone, se convierten también en obras abiertas cuyas resonancias abandonan o trascienden las particularidades de cualquier contexto socio histórico específico: “Il faut que chaque lecteur, chaque …

Imagining Europe: Carles Batlle's Combat (Landscape In The Aftermath), Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

At the end of Suite (1999), an award-winning play by Catalan dramatist Carles Batlle i Jordà, there is a memorable scene in which the spectators observe the collapse of a doll house upon the living room floor. It is a metaphor of domestic, as well as global, instability—not to mention, an ironic reference to Ibsen—in which the audience is left to wonder whether the character of Berta, confused and disoriented in the suite of an old hotel, will return to the mirage-like image of bourgeois European domesticity, to a home and marriage without foundations, or whether she will flee to …

Els Paisatges Del Teatre Català Contemporani: De Benet I Jornet A Cunillé, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Voldria començar amb Amèrica, i no pas amb Catalunya, amb un retrat del paisatge del desert de Jean Baudrillard, en el qual aquest intellectual francès ens ofereix una perspectiva poeticofilosòfica europea d'un vast territori pos diferenciat:

La grandeza de los desiertos consiste en ser, en su aridez, el negativo de la superficie terrestre y nuestros talantes civilizados. Son lugares donde los talantes y los fluidos se rarifican y las constelaciones descienden directamente. [...] El silencio del desierto también es visual. Lo conforma la extensión de la mirada que no encuentra sitio donde reflejarse. [...] El desierto es como una red …

La Fragilitat Del Paisatge, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Dins de la galáxia teatral formada per estrelles de grans i petites dimensions que és l'escena catalana contemporània, Josep M. Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és com un cometa; no un d'aquells estels fugaços que apareix en una de les seves obres més reeixides (Fugaç, 1992), sinó com un cometa la trajectória creativa del qual ha estat marcada per un procés constant d'evolució i renovació estètiques, un cometa que ha deixat una lluïssor indeleble, que li ha permès d'omplir el buit entre generacions. Es podria afirmar que Benet i Jornet és el dramaturg en vida més eminent i …

El Teatre Català Contemporani, L'Esfera Pública I La Figura De L'Autor: Retalls De L'Època De La Transició, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

En els darrers anys, al paisatge político-cultural que envolta Barcelona no li han faltat els seus bans moments de melodrama, d'acusacions enceses i de rampells d'histèria, que s'han pogut presenciar sobre i fora de l'escenari, tant a nivell públic com privat. Efectivament, en el món teatral català no és gens estrany que la vida real es confongui amb la de l'espectacle, oferint-nos reiteradament exemples del que el director Albert Boadella, al seu assaig El rapto de Talía, anomena el «virus exhibicionista» o «frenesí» que ha assetjat la societat contemporània. A Barcelona, com a altres llocs del món occidental, un dels …