Open Access. Powered by Scholars. Published by Universities.®

Articles 1 - 17 of 17

Full-Text Articles in Dramatic Literature, Criticism and Theory

Maria Rosa, Adaptada Al Cinema Per Cecil B. Demille, Sharon G. Feldman Jan 2016

Maria Rosa, Adaptada Al Cinema Per Cecil B. Demille, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

En l'época actual, en la qual l'éxit teatral s'acostuma a mesurar en funció del reconeixement internacional, molts dramaturgs contemporanis han somniat un muntatge a Nova York o, fins i tot, un triomf a Hollywood. Potser els sorprendria saber que fa aproximadament cent anys, Ángel Guimerá, sens dubte el dramaturg catalá més prominent del seu temps, ja havia complert aquest somni gairebé impossible quan dues de les seves obres teatrals més famoses, Maria Rosa (1894) i Terra baixa (1896), es van estrenar en versió anglesa sota els focus de Broadway. De fet, entre els anys 1903 i 1914, les obres de …


Dramaturgos Catalanes: Un Nuevo Cosmopolitismo, Sharon G. Feldman Jul 2015

Dramaturgos Catalanes: Un Nuevo Cosmopolitismo, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Las giras y traducciones, normalmente de manera conjunta, han servido como barómetros de la vitalidad de la escena del teatro catalán. En Cataluña la movilidad es sinónimo habitual del prestigio, y el éxito en el teatro se mide de manera frecuente en función de su alcance y reputación internacionales. Además, para los dramaturgos que escriben en catalán, siempre conscientes de la precaria situación de su lengua e identidad cultural, su paradójica posición política de distancia y proximidad en relación con España ha podido acentuar el anhelo de pertenecer a una mayor esfera global.


L’Anar I Venir Dels Dramaturgs Catalans: Un Nou Cosmopolitisme, Sharon G. Feldman Apr 2015

L’Anar I Venir Dels Dramaturgs Catalans: Un Nou Cosmopolitisme, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

La conjunció entre viatges i traducció ha estat un baròmetre habitual de la vitalitat del panorama teatral català. A Catalunya la mobilitat acostuma a ser sinònim de prestigi, i l'èxit en teatre sovint es mesura en funció de l'abast i el reconeixement internacionals. A més a més, en el cas dels dramaturgs que escriuen en català, sempre conscients de la precària situació de la seva llengua i la seva identiat cultural, la posició paradoxal tant de distància com de proximitat política que mantenen amb Espanya n'ha accentuat, potser, l'anhel de pertànyer a una efera global més gran.


Josep M. Benet I Jornet I L'Herència De «Desig», Sharon G. Feldman Dec 2013

Josep M. Benet I Jornet I L'Herència De «Desig», Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Corria l'any 1988. El muntatge d'Ai carai! de Josep M. Benet i Jomet acabava de fer temporada amb èxit al Teatre Uiure. Domènec Reixach havia assumit el càrrec de director artístic del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya i, des de la seva històrica seu al Teatre Romea, va crear un programa d'ajuts amb la intenció d'estimular i impulsar les naves dramatúrgies catalanes. No va sobtar, doncs, que Reixach convidés Benet i Jornet a participar-hi. Les circumstàncies, però, van agafar un caire una mica sorprenent quan Reixach va demanar al ja consolidat dramaturg català que seleccionés un director perquè …


El Teatre Català: Drames Públics I Privats, Sharon G. Feldman Oct 2011

El Teatre Català: Drames Públics I Privats, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Amb l'arribada dels anys 1990, dues sales de teatre públic ostensiblement sumptuoses, el Teatre Nacional de Catalunya (TNC) i el nou Teatre Lliure, van alçar-se en el paisatge teatral barceloni com a Hoes decisius de disputa. Cadascuna va esdevenir un camp de bataHa artistic i polític, un tema destacat de debat i discussió, i de vegades un lloc d'espectacle públic. Potser el drama públic més carnavalesc que va tenir lloc durant aquest període és el protagonitzat per la indeleble presencia de l’actor/ director Josep M. Flotats, l'infructuós periode del qual al timó del TNC, que va acabar amb la seva …


Los Exilios De Els Joglars, Sharon G. Feldman May 2011

Los Exilios De Els Joglars, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Quizàs no hay ninguna otra compañía teatral en el Estado español que se haya inspirado tanto en las encrucijadas ambivalentes del mundo del espectáculo con la vida real -especialmente, la vida política catalana- como Els Joglars. A lo largo de SU trayectoria de más de cincuenta años, Albert Boadella y su compañía no han dado nunca la espalda a la política; al contrario, han ido modificando sus valores estéticos de manera gradual, ajustando su punto de ataque según las cuestiones políticas mas apasionantes y ardientes de cualquier momento dado. Els Joglars siempre han dejado que lo político despierte e invada …


Sobre Lo Visible Y Lo Invisible: Barcelona Y El Teatro, Sharon G. Feldman Mar 2010

Sobre Lo Visible Y Lo Invisible: Barcelona Y El Teatro, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Durante el invierno del año 2000, el director catalán Lluís Pasqual llevó a la escena del Teatre Lliure, la casa histórica de una de las compañías de repertorio más estable, consolidada y distinguida de Barcelona, una versión catalana de El jardín de los cerezos de Antón Chekov. En la obra de Chekov, Madame Ranyévskaya, emblema de la elegancia marchita y de la ya desvanecida supremacía de la aristocracia rusa, se ve obligada, por su situación de desesperanza económica, a vender su finca y su jardín de cerezos al nuevo-rico Lopatkhin y, después, a volver a París, cuando Rusia se encuentra …


Introduction (Special Cluster On The Catalan Stage, Modern And Contemporary), Sharon G. Feldman Jan 2009

Introduction (Special Cluster On The Catalan Stage, Modern And Contemporary), Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

At an international symposium devoted to the contemporary Catalan stage, which was held at the Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona in 2005, director Toni Casares observed how the Catalan theater scene in its post-Franco evolution had, already endured a decade aimed at clarifying its cultural politics. "És l'epoca del teatre institucionalitzat o en vies d'institucionalització," he declared, referring to the decade comprising the years 1985 to 1995. It seemed an almost ironic observation at the time, as any attempt at institutionalization was certainly not a new endeavor for the Catalan theater scene; yet, Casares was also quick …


Josep M. Benet I Jornet (Panorama Crític De La Literatura Catalana), Sharon G. Feldman Jan 2009

Josep M. Benet I Jornet (Panorama Crític De La Literatura Catalana), Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

L'aportació de Josep M. Benet i Jornet (Barcelona 1940) al renaixement del teatre de text és indiscutible. Es podria afirmar que Benet i Jornet és el dramaturg en vida més reconegut i estrenat de Catalunya; tanmateix, els estudis crítics a l’entorn de la seva obra han demostrat que la seva trajectòria creativa consisteix també en una història àrdua de lluita constant per defensar i reivindicar la literatura dramàtica en català i la figura de l'autor teatral en general. Com passa sovint amb els autors teatrals catalans contemporanis, gran part dels estudis dedicats al teatre de Benet es concentren en diversos …


Manuel Molins: Una Altra Ofèlia I Els Fantasmes De Shakespeare, Sharon G. Feldman Jan 2008

Manuel Molins: Una Altra Ofèlia I Els Fantasmes De Shakespeare, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

L'apropiació i reinscripció que de Hamlet ha fet Manuel Molins, titulada Una altra Ofèlia (2001, estrenada al Teatre Rialto de València el 2004), comença, com a l'obra de Shakespeare, amb l'aparició d'un fantasma. A la primera de les nou escenes, el personatge d'Ofèlia explica a la falstaffiana I pitonissa I herborista Dida (personatge síntesi que és el resum de molts personatges shakespearians) un somni que ha tingut i en el transcurs del qual ha presenciat la manifestació d'un espectre en l'esplanada del castell. D'alguna manera, des del moment que comença l’obra, Ofèlia sembla haver usurpat el paper de Hamlet, ja …


«American Awakenings» Dos Nous Musicals, Sharon G. Feldman Dec 2007

«American Awakenings» Dos Nous Musicals, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

A Nova York, la temporada teatral 2006-2007 ha estat marcada per la presència de dos nous musicals que han tingut un gran èxit de públic i que han rebut diversos premis i distincions: Grey Gardens (música de Scott Frankel, llibret de Doug Wright i lletres de Michael Korie), basat en el documental epònim d’Albert i David Maysles, de 1975; i Spring awakening (música de Duncan Sheik, llibret i lletres de Steven Sater), basat en una obra de teatre de Franz Wedekind de 1891. La premsa ha elogiat a bastament aquestes dues produccions, que han estat considerades les «estrelles» de la …


Els Paisatges Europeus De Carles Batlle, Sharon G. Feldman Jan 2007

Els Paisatges Europeus De Carles Batlle, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

A l'escena final d'Oasi (2001) de Carles Batlle, en un moment que conjura, curiosament, reminiscències de L'hort dels cirerers d'Anton Txékhov, el personatge d'Abdal·là, un vell home àrab, roman a l'interior de la casa (situada a Ia Catalunya rural) que és a punt de desaparèixer sota les aigües d'un nou pantà. Abdal·là se serveix un got de vi, un gest més europeu que àrab, mentre descriu el joc del guetan. El joc, una invenció de l'autor i de lleugera semblança al joc dels escacs, és una al·legoria dels encreuaments transnacionals, des del sud cap al nord i des del nord …


L'Habitació Del Nen O La Insuportable Elusivitat De L'Experiència, Sharon G. Feldman Jan 2006

L'Habitació Del Nen O La Insuportable Elusivitat De L'Experiència, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

Les obres teatrals de Josep M. Benet i Jornet estan marcades per un interès en l'experiencia polifacètica de la mirada i el paper del perspectivisme dins el terreny teatral. Un impuls aporètic guia bona part de la seva obra més recent, ja que ens condueix a mons misteriosos i a espais buits en què facilment podem perdre'ns o on ens costarà de trobar el camí. Una atmosfera de misted envolta una ttanscripció poètica de l'espai, ja sigui una realitat psíquica interior o un paisatge exterior. Són espais fràgils en concepció, sovint perillosament al punt d'esvair-se. Els títols epigramàtics d'algnnes de …


El Teatre Català Contemporani, L'Esfera Pública I La Figura De L'Autor: Retalls De L'Època De La Transició, Sharon G. Feldman Jan 2005

El Teatre Català Contemporani, L'Esfera Pública I La Figura De L'Autor: Retalls De L'Època De La Transició, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

En els darrers anys, al paisatge político-cultural que envolta Barcelona no li han faltat els seus bans moments de melodrama, d'acusacions enceses i de rampells d'histèria, que s'han pogut presenciar sobre i fora de l'escenari, tant a nivell públic com privat. Efectivament, en el món teatral català no és gens estrany que la vida real es confongui amb la de l'espectacle, oferint-nos reiteradament exemples del que el director Albert Boadella, al seu assaig El rapto de Talía, anomena el «virus exhibicionista» o «frenesí» que ha assetjat la societat contemporània. A Barcelona, com a altres llocs del món occidental, un dels …


Dins La Nostra Memòria, Sharon G. Feldman Jan 2004

Dins La Nostra Memòria, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

L'àmbit espacial de la cultura catalana configura un paisatge fluid i dinàmic, un espai simbòlic d'emoció, percepció i subjectivitat. De la mateixa manera, Barcelona ha sorgit i ressorgit al llarg d'aquest segle i del passat com un espai transcultural fluid de migracions. En una ciutat en què en l'actualitat almenys el 12% de la població prové de fora de les fronteres espanyoles, tot faria pensar que els dramaturgs catalans se senten ara especialmente inclinats a considerar l’espai del pluralisme cultural que és per a'ells «casa seva». Tanmateix, al teatre el procés d'autoreconeixement i el desig d'autoconscienciació es complex. Referintse al …


Tornar A Casa, Sharon G. Feldman Jan 2003

Tornar A Casa, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

A l'última escena de Suite, l'obra amb què Carles Batlle i Jordà (Barcelona, 1963) va guanyar el Premi SGAE 1999, hi ha un moment memorable i crucial en el qual l'espectador observa el collapse -«com un castell de cartes»- d'una casa de nines sobre el terra d'una típica sala d'estar. Es tracta d'una metàfora d'inestabilitat domèstica i també d'inestabilitat global, una imatge amb ressonàncies intertextuals que entrelliguen la dramatúrgia de Batlle amb la d'Ibsen -i fins i tot la de Benet i Jornet (penso en aquell teatret en flames a l'escena final d'E.R). Després d'aquest moment crucial, una de …


Un Nen A L'Escala, Sharon G. Feldman Jan 1999

Un Nen A L'Escala, Sharon G. Feldman

Latin American, Latino and Iberian Studies Faculty Publications

El personatge principal d'El criptograma de David Mamet és John, un nen de deu anys hipercansat i d'ulls lleganyosos, intelligent i tafaner, a qui el seu permanent insomni ha deixat en un curiós estat de fantasia, en algun lloc entre el desvetllament i la vigília inconscient. El seu gest més compulsiu dins l'espai escènic consisteix en un constant viatge amunt i avall d'una escala amenaçadora que domina el camp de visió dels espectadors. L'escala és potser l'únic objecte estable sobre l'escenari i actua com un lloc de transició i un pont espaciotemporal entre el món innocent del nen (a dalt) …