Arts and Humanities Commons^™

Un Piano «Tòxic»: Chopin I El Seu ‘Pianino’ En Temps De La Covid, Antoni Pizà

Publications and Research

L'escena la podria haver escrita Proust o tal vegada Henry James en un dels seus viatges per l’Europa meridional. Hi ha grans dames, salons elegants i un piano molt especial. Hi ha, sobretot, gent ociosa.

I també, amb més coneixement de causa, hauria pogut ser un quadre de costumisme literari de Llorenç Villalonga perfilant amb sorna, distància i sang-froid la belle époque mallorquina. Fins i tot alguns dels protagonistes reals que hi intervenen, en aquest petit sainet verídic, apareixen en els llibres de l’escriptor mallorquí, com la senyora Gradolí, o, en tot cas, hi haguessin pogut aparèixer, com la comtessa …

Va Ser Homosexual, Chopin?, Antoni Pizà

Publications and Research

A hores d’ara, el més sorprenent de tot és que l’homosexualitat de Chopin sigui notícia. Però no hi ha dubte que ho és, i molt. El darrer rebombori l’ha aflamat un documental radiofònic suís de dues hores de durada del pianista i escriptor Moritz Weber en el qual compila i escenifica fragments de cartes homoeròtiques del compositor polonès. (Vegeu, al final d’aquest escrit, algunes referències a la web).

La Vida Sexual De Chopin, Antoni Pizà

Publications and Research

El protagonista de La nàusea, Antoine Roquentin, té una existència grisa i soporífica a la provinciana i asfixiant ciutat de Bouville. Afortunadament té temps per redactar un diari en el qual anota les poques vicissituds de la seva vida. La falta d'activitats externes es compensa amb temps per reflexionar, rumiar i escriure. Antoine realment no riu sinó que únicament sobre in. Tot i que no li manquen conforts materials, la seva vida no té sentit. Així, anhela una vida amb una existència més plena, una vida que vagi més enllà de l'existència biològica quotidiana.