Arts and Humanities Commons^™

The Double Silence: Reflections On Music And Musicians, Antoni Pizà

Publications and Research

A translation of EL DOBLE SILENCI, published in Catalan in 2003. The book is a compilation of essays originally published in Diario de Mallorca (2000-2003).

Etcètera Ii: Notes Sobre Música, Art I Literatura (2020-2022), Antoni Pizà

Publications and Research

A compilation of essays on music, the arts, and literature previously published in Bellver, the arts section of Diario de Mallorca (2020-2022). This is the second part of ETCETERA.

Etcètera: Notes Sobre Música, Art I Literatura, Antoni Pizà

Publications and Research

A compilation of essays on music, the arts, and literature previously published in Bellver, the arts section of Diario de Mallorca (2016-2020).

Més Enllà Dels Tòpics D’Espanya. Tete Montoliu En Context, Antoni Pizà

Publications and Research

Benjamin Fraser, professor de la Universitat d’Arizona, publica Beyond Sketches of Spain, una biografia del jazzman Tete Montoliu, la identitat del qual s’explora a través d’una sèrie de prismes culturals com la ciutat, la catalanitat i la discapacitat.

Qui Té Por Dels ‘Rosalía Studies’? Guia De Perplexos, Antoni Pizà

Publications and Research

Molt a principis dels anys noranta del segle XX, quan jo començava a veure la possibilitat de doctorar-me, la musicologia era, si se’m permet una caricatura, una disciplina de capellans i arxivers. A l’Estat Espanyol, per exemple, la carrera oficial encara no existia, si bé hi havia estudis i tesis a algunes escoles de doctorat de filologia o història de l’art. El mot «musicologia», de fet, ni tan sols era acceptat o pràcticament acabava d’entrar en alguns diccionaris prescriptius. Sense estudis reglats, els aspirants a musicòlegs emulaven la feina, la metodologia i les temàtiques dels seus mestres.

Rupturismes: Art Sonor A Mallorca, Un Poc De Context, Antoni Pizà

Publications and Research

Antoni Caimari (1943-2021), com sap tothom, no era un músic com els altres; i tampoc no ho volia ser. Encapçalava els títols de les seves obres musicals amb les inicials EB o «esbós» (com altres compositors les inicien amb Op.) per donar una idea que no tenien res a veure amb les composicions tancades i immanents dels mestres del passat. Aquests EBs no tenien partitura perquè, com va dir Llorenç Barber, un altre compositor donat als aforismes, estaven alliberats de la tirania de la «partiturocràcia».

Lliçons Magistrals, Antoni Pizà

Publications and Research

No seria pianista. Jo no arribaria mai a ser pianista. L’epifania va començar a cristal·litzar poc després d’haver arribat a Salzburg el 1982 amb intencions d’estudiar-hi piano. Com el narrador de la novel·la de Thomas Bernhard Der Untergeher (si es vol, el fracassat o el mediocre), jo havia quedat psicològicament gelat per la presència d’alguns dels millors pianistes del món. En poc temps, i sense capacitat de digerir-ho —tenia vint anys escassos—, havia vist i sentit en viu Alfred Brendel, Maurizio Pollini, Claudio Arrau i Bruno Leonardo Gelber, entre altres.

Anys D’Aprenentatge: Solfeig, Teoria, Harmonia I Contrapunt (¿I Si Tot Hagués Estat Un Malson Racista?), Antoni Pizà

Publications and Research

Quan en els anys setanta jo començava a aprendre música, se solia donar molta importància al solfeig. Era un sistema antinatural i possiblement antipedagògic perquè la lectura cantada de notes solia precedir l’experiència de la música. És a dir, en certa manera és com si els infants abans de parlar, aprenguessin a llegir.

La Ricarda, Mestres Quadreny I L'Experimentalisme Musical Català Dels Anys Seixanta: De Com L’Arquitectura Va Esdevenir Música I La Música, Arquitectura, Antoni Pizà

Publications and Research

Eren uns temps magnífics per a la creació: els concerts semblaven obres de teatre i les obres de teatre, concerts. Els músics feien d’actors i aquests havien de fer de músics. I la distinció entre el públic i els intèrprets també es diluïa, si és que no s’eliminava del tot. Els semiòlegs —o són semiòtics?— havien explicat que en tot acte comunicatiu hi havia un emissor, un missatge i un receptor; i precisament d’això es tractava, d’eliminar aquestes distincions. Ah, i en molts casos, tampoc no hi havia escenari, ni sala de concerts.

Llegir, Escriure, Escoltar: Els Paisatges Sonors De Guillem Frontera, Antoni Pizà

Publications and Research

Resumen:

El ensayo presenta una panorámica de las novelas y ensayos de Guillem Frontera (Ariany, Mallorca, 1945) y examina el papel de la música en su producción literaria. En sus primeras obras de los años sesenta y setenta hay una gran cantidad de referencias al jazz, el rock y el pop. Esos géneros son vistos como un signo de modernidad y cosmopolitismo normalmente traído por el turismo de masas a Mallorca. Los escritos posteriores incluyen muchas referencias a la música clásica, especialmente la música sacra, y presentan la música como un refugio espiritual, una protección contra del ruido de la …

La Musique Dans Les Cultures Tech. La Synthèse Modulaire En Temps De Covid-19, Eliot Bates

Publications and Research

Depuis 1996, la synthèse modulaire matérielle est passée d’une pratique artisanale de fabrication d’instruments de niche soutenue par un petit nombre de musiciens, à un phénomène transnational, une véritable culture tech. Malgré cet engouement, elle n’a pas donné naissance à de nouveaux genres musicaux populaires, et il n’est pas certain que la « musique », quelle que soit sa définition, soit ce qui rassemble les amateurs de synthèse modulaire. Ce texte a deux objectifs : tout d’abord, il présente les résultats d’une recherche en cours menée en ligne et dans plusieurs pays concernant le rôle des objets technologiques dans la …