Arts and Humanities Commons^™

El Bell I El Sublim De La Mà De Benet Casablancas, Antoni Pizà

Publications and Research

Fa molts d’anys, a l’institut de secundària, vaig tenir un professor d’història de l’art que era un autèntic excèntric. Ens obligava a parlar en castellà (res estrany, aquí); i s’expressava ell també en un castellà rudimentari, après amb unes monges de Ses Salines, a Mallorca. Havia ideat també un peculiaríssim sistema de puntuació d’exàmens que als seus ulls era axiomàtic i inqüestionable. El deu —la qualificació més alta— era per a Déu, segons deia ell; el nou, per a Franco, a qui admirava incondicionalment; el vuit, inexplicablement, per a ell mateix; i del set per avall, per als alumnes.